L'expressionisme abstracte és el primer dels grans moviments artístics de la postguerra, va tenir les seves arrels en el surrealisme, que era el moviment més important del període immediatament anterior a la segona Guerra Mundial (1939-45). El surrealisme havia desplaçat al dadaisme a París a principis de la dècada de 1920.
Quan el moviment surrealista va arribar a Nova York, poc després del començament de la guerra, dins dels exiliats s'hi incloïen no només al propi fundador André Breton, sinó també a alguns dels més famosos pintors surrealistes: Max Ernst, Roberto Matta, Salvador Dalí i André Masson, per posar alguns exemples.
Peggy Guggenheim, llavors casada amb Max Ernst, va proveir al grup d'un centre per a les seves activitats amb l'obertura de la "Art of This Century Gallery" el 1942. Molts dels més importants pintors nord-americans de la dècada dels quaranta exhibirien més tard en aquesta galeria.
Nova York oferia un territori fresc i desafiador per a les seves activitats i van començar a reclutar conversos entre els artistes nord-americans. Els Estats Units foren hospitalaris amb l'art avantguardista dels europeus. Durant la Primera Guerra Mundial (1914-18) va haver un actiu grup de dadaistes en la ciutat, entre els quals destacaven Marcel Duchamp, Picabia, i Man Ray. Tot i així, no van ser aquests, sinó els surrealistes nouvinguts, els quals van subministrar l'estímul decisiu: sense la seva presència a Nova York, mai hagués nascut l'expressionisme abstracte.
Característiques generals del moviment
- Absència de tota relació amb l'objectivitat
- Rebuig de tot convencionalisme estètic
- Expressió lliure i subjectiva de d'inconscient
- Execució totalment espontània
- Valoració de l'accidentalitat i exploració de l'atzar com a recurs operatiu
- Intensitat del propòsit: el que importa es el procés o l'acte de la pintura
- Utilització de les grans dimensions
- Gran llibertat en el color(al principi preferien el blanc i el negre, però mes endavant es van decantar per colors brillants i vius per poder traduir estats d'ànim intensos.
- Gran varietat de configuracions estructurals. Entre elles destaquen:
- Composicions de camp extens (all-over field), on tota la superfície del llenç queda coberta uniformement mitjançant moltes línies i fils de pintura gotejada que transmeten la sensació d'estendre's indefinidament pels marges del quadre (Pollock)
- Composicions de camp color (Color field), grans superfícies planes de color sense elements simbòlics ni gestuals, creant atmosferes i gran sensació d'espai (Rothko, Newman, Reinhardt, Still)
- Composicions gestuals: Embolics ondulants i rítmics de traços, empastaments, taques i gotejos sobre fons dominants.
- Composicions simbòliques: A base de grans pinzellades sobreposats monocroms sobre fons blanc, que recorden cal·ligrafies orientals.
En essència, hi ha dues classes de pintura expressionista abstracta. La primera forma, representada per Pollock, Franz Kline i Willem de Kooning, és enèrgica i gestual. L'altra, simbolitzada per Mark Rothko, és purament més abstracta i més tranquil·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada